una valoració de la trajectòria de transitant

Aquest text, publicat originalment al núm. 2 d’hivern de 2016 de la revista Nosaltres, és una valoració del que ha estat (i no ha estat) transitant

Cicles de desig, línies de fuga després de quatre anys.

transitant; llibres i línies de fuga va obrir les portes al novembre de 2012.

L’eclosió del 15M l’any anterior havia despertat noves inquietuds. La politització de la vida quotidiana estava a l’ordre del dia, era un moment d’experimentació i d’energia creativa en que es teixien llaços d’amor i complicitat.

En aquest context, des del desig, va cristal·litzar la idea de muntar una llibreria que fos referent en assaig crític radical. Teníem ganes de dur a Mallorca aquells llibres que s’havien de cercar fora. La situació política havia canviat i les lectures que ens captivaven podien interessar a molta més gent. Tenir els llibres a mà ens donaria l’oportunitat de llegir i reflexionar juntes… I sempre hem cregut que el pensament radical du a actuacions radicals. La lectura com un camí cap a l’acció.

En relació a la idea de camí, de procés… va sorgir el nom del projecte; en gerundi: transitant.

El nom expressava la voluntat de ser una proposta flexible, amb línies de fuga obertes cap a una possible cooperativa de treball. I efectivament durant aquests quatre anys transitant ha anat mutant per adaptar-se a les circumstàncies (personals, econòmiques, col.lectives…). Si bé s’han aconseguit moltes coses, no ha estat possible generar cap lloc de feina amb unes condicions i remuneració dignes.

transitant va començar com una associació amb un local al carrer Socors de Ciutat, amb dues persones molt ben avingudes, un fons d’uns cinc-cents llibres i un cafetó on es podia pagar amb moneda social (el talent, avui en desús). Aviat es va establir una agenda d’activitats que setmana a setmana aportaven contingut: documentals, presentacions de llibres, concerts… sempre amb un temps per al debat i la discussió. Cada vegada s’acostava més gent a transitant, encara que molts pocs es decidien a fer-se socis i pagar una quota per a poder sostenir-lo econòmicament. Tampoc no es venien molts llibres però es generava comunitat: Sense cercar-ho van aparèixer diferents persones amb ganes de participar: fer permanències, dissenyar material de difusió, muntar alguna activitat, ajudar en una festa…

No estava previst, però transitant estava esdevenint un projecte hibrid, amb gent implicada a diferents nivells, segons les ganes de cadascú. La presa de decisions, la responsabilitat i la feina es repartien heterogèniament, de manera fluïda, sense una estructura específica. L’experiència de funcionar així creim que ha estat molt positiva. Per contra, ha estat una llàstima no tenir el recolzament econòmic en forma de quotes que una llibreria associativa necessitava per tirar endavant.

Dels inicis, a l’any 2013, recordam amb alegria la feinada que varem des de transitant per engegar la primera Fira del Llibre Anarquista de Mallorca, una proposta sorgida de la Coordinadora llibertària que ha esdevingut una cita anual indispensable.

Després, a la primavera del 2014, transitant va organitzar, finançades amb l’objecció fiscal, unes Jornades en defensa del territori que varen suposar el desembarcament a Mallorca de la crítica antiindustrial i l’antidesenvolupisme.

I així fins avui, s’han combinat activitats de gran format amb altres més senzilles. Des d’actes hiper polititzats com sopardors solidaris amb preses anarquistes fins esdeveniments lúdics o culturals com les multitudinàries festes d’aniversari amb música, teatre o poesia cada desembre; o els habituals concerts d’estiu d’Olivier Goulet i altres músics.

Han passat quatre anys i el projecte ha madurat. Si bé la incertesa econòmica ha estat una constant, en encetar el 2016 transitant s’havia consolidat en diferents vessants:

Malgrat tot això en les darreries de l’any decidim tancar una etapa i posar punt i final a l’aventura. El ritme de feina que hem duit és esgotador. La situació econòmica no permet passar a un treball remunerat i la il·lusió i l’energia tenen els seus cicles. Si no hi ha desig trobam que no val la pena. El context ha canviat i les nostres xarxes de complicitats i afectes s’estan debilitant.

transitant ha estat una festa i és prudent retirar-se abans que s’aturi la música. La vida apunta ara cap altres punts de fuga…

transitant, llibres i línies de fuga.